LA GUERRA I LES ARMES A L'EDAT MITJANA

Durant l'Edat Mitjana les guerres entre els senyors feudals eren freqüents. Es feien servir armes com l'espasa i l'escut, que eren molt pesades, i els cavallers protegien el seu cos amb armadures de bronze o de ferro, formades per elm, cuirassa i camals. Comparades amb les actuals, aquelles armes eren poc efectives, tot i la catapulta que llançava pedres, fins a de més de cent quilos, o la ballesta que llançava fletxes. Per això quan van començar a usar-se les armes de foc van causar gran impacte i importants efectes. Amb el transcurs del temps, i dels conflictes, les armes de foc van anar evolucionant; es van fer més lleugeres, va aparèixer la colobrina i més tard el arcabús, semblant al fusell. Els llombards (habitants de Llombardia, a Itàlia) van crear un canó pesat, lent i de poc abast. Les bombardes eren una mena de canons primitius, a les que se'ls col·locava la pólvora i després una gran pedra. Després se li calava foc i en impactar feien enormes esvorancs als murs dels castells. Les armes de foc van resultar més destructives que les medievals, i causaven gran mortaldat entre els combatents. L'invent xinès de la pólvora va ser portat a Europa pels àrabs. Però se suposa que com a barreja inflamable de carboni i nitro finament dividits (a la qual es va agregar posteriorment sofre) es va inventar en el Baix Rin entre 1320 i 1330. En 1331 es van usar armes de foc durant el lloc de Cividale, Itàlia, pels soldats alemanys. Durant el lloc de Terni, en 1340, es van utilitzar per primera vegada morters (que amb el temps van donar origen als canons moderns), en batalles com les de Cahors i Tournai (1345) i van tenir un èxit notori, la qual cosa va conduir a la concentració de la manufactura de canons en centres famosos com Augsburg, després de 1370. Les armes medievals com l'escut, llança, arc i fletxa, les catapultes, ariets, ballestes, etc., van ser reemplaçades ràpidament per les armes de foc.